Superar la modernitat

El govern espanyol acaba d’anunciar que la taxa d’atur no baixarà en tota la legislatura. Si llegim els diaris podem constatar com venen plens de critica cap al govern del PP perquè es la demostració de que no saben que fer per reconduir la crisis.
Jo aplaudeixo que finalment diguin la veritat: almenys ja no parlen de brots verds i recuperacions a prop de realitzar-se.
Ara es evident que el PP va mentir quan criticava Zapatero per inútil i es presentaven dient que ells sabien perfectament com treu-nos de la crisis.
Jo, modestament, continuo a pensar que estem davant d’una crisis econòmica fonamentada en una crisis cultural.
La modernitat es basa en la racionalitat o millor dit en el seu mite. La ciència, la tècnica (que es l’aplicació material de la ciència), el mon en xarxa on l’informació flueix sense pausa i sense cap control de la seva correspondència amb la veritat; tot el mon abans en un ordinador, ara en un smartphone! I amb la pretesa que tot ens ajudaria finalment a fer un mon millor i més sostenible.
En la modernitat el futur es ja el present i el passat, amb la memòria, perd significació e importància.
L’ immediatesa, la rapiditat, el breu termini, la satisfacció immediata, la liquiditat son l’essència de l’home modern.
Dos exemple que poden aclarir les meves paraules.
1) Hem passat d’ una economia industrial a una financera. La industria obliga a pensar en llarg terme, a fer un projecte sòlid, a invertir en capital humà i esperar beneficis en els anys, a mirar l’entorn on ubiques la fabrica. Les finances es basen en buscar gran beneficis en poc temps. No importa el lloc ni t’interessa el llarg termini. Es basa en l’especulació i es mou sovent pels rumors i no per la realitat.
2) L’èxit del Facebook es mesura en gran part per les amistats que et segueixen. Ja les AMISTATS. Quin concepte d’amistat te el Facebook? Quin coneixement tens realment d’un amic del Facebook? Pots tenir un amic del qual no coneix ni la veu ni li has donat mai la mà? Immediatesa: un click i ja està tinc un amic més. Quina diversitat amb el concepte clàssic d’amistat! Basta llegir tot els llibres fets pel clàssics com el de Cicero sobre De Amicitia.
Ja se que molts em podeu dir que es evident que no estem parlant de veritables amistats: això es el problema: la perversió del llenguatge que denota la perversió de la realitat. Donar el nom a una cosa sense correspondre a la realitat de la cosa es simptomàtic. Les paraules quan no mostren la realitat es converteixen ràpidament en eslògans buits. De fet molts alerten d’un mon on l’ informació flueix sense obstacles però no ajuda a formar-se un criteri per poder interpretar la realitat: molta informació i pocs missatges.
Pensem en les campanyes electorals. Avui que es important? El programa? No. Es important el minut on surts a la Televisió! Doncs dediquem més energies a estudiar l’eslògan que hem de llançar en un minut que en explicar l’ horitzó on volem portar la societat.
En aquesta crisis quins horitzons ha plantejat la política als ciutadans? Ningú. Perquè? Perquè els ciutadans volen solucions immediates i aquestes no existeixen. Perquè amb la immediatesa no es resoldrà aquesta crisis econòmica. S’uneixen dos incapacitats: la dels polítics i la dels ciutadans. La mentalitat moderna no permetre acceptar que la crisis ha tocat els fonaments d’un sistema basat en el consum i la ràpida satisfacció de les exigències creades al ciutadà -consumidor. Repensar i canviar el sistema es un repte a llarg termini i ja res tornarà a ser igual.
Naveguem sense destí i això es el gran problema del mon modern i d’aquesta crisis. No veiem cap projecte global que repensi tot i obri un nou horitzó per Europa.
I també els que volem la independència estem arriscant a transformar aquest projecte polític en un eslògan. Quan escolto que tot es resoldrà amb la independència penso sincerament que estem enganyant. Amb la independència tindrem més instruments per crear un cert tipus de societat que la pertinença a Espanya ara ens impossibilita. Però no podem fer creure que el procés serà ràpid i es la clau per sortir de la crisis. Entre la celebració del referèndum i l’ independència efectiva passarà més d’uns anys. Fer de l’independència un eslògan es igual d’irresponsable que fer dels brots verds l’única resposta a quan es fa públic cada mes la taxa d’atur. I amb una Catalunya independent estic segur que CiU hauria posat en la nostra constitució catalana el “tòtem” del dèficit zero com va fer en la espanyola.

Autor: ivanfaccia

Casat i amb 4 fill. Agent d'assegurances d'Allianz. Llicenciat en Teologia i Filosofia. Polític per passió. Una frase: Noli foras ire, in teipsum reddi; in interiore homine habitat veritas (San Agustí).

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s