Leonardo Sciascia

He pogut tornar a llegir aquests últims dia uns dels llibres de l’escriptor sicilià Leonardo Sciascia: Il Cavaliere e la morte (El Cavaller i la mort). El títol lo pren Sciascia d’ un gravat de Albrecht Dürer (Ritter, Tod und Teufel). Com la majoria dels llibres de Sciascia,  descriu la lluita d’ un policia deixat sol en la investigació d’un delicte. Té que lluitar contra la corrupció de l’Estat Italià i contra una greu malaltia que pateix. Es troba sol, com tots els personatges de Sciascia, i té que afrontar la vida i la pròpia existència amb la consciencia que el seu destí es la mort. Sciascia, com Pirandello, Giuseppe Tomasi di Lampedusa (autor del Gattopardo), i d’altres autors sicilians, han deixat escrit en obres literàries excepcionals l’ànim de la Sicília, un ànim que manifesta la contradicció de la natura humana entre l’ideal i la realitat, entre el desitjo de canvi i la constatació que tot canvia perquè res canvi (la famosa frase del Gattopardo). La Sicília es terra de tragèdies, i des de l’antiguitat en els seus teatres (famós i magnífic el de Taormina) s’han representat les tragèdies gregues clàssiques i, si ho pensem, fins i tot la pel•lícula El Padrí es una gran tragèdia siciliana: tots els personatge accepten el seu destí i tot l’esforç dels Corleone acaba en no res: tot comença amb un funeral a Corleone i la saga acaba amb la mort de Michael Corleone al mateix poble Sicilià. Però aquest destí humà tràgic no porta a la desesperació o a la resignació: la lluita per canviar la historia es la grandesa dels homes, i això es en el fon el missatge que Sciascia i l’ànim sicilià ens ha deixat. El  protagonista del llibre de Sciascia al final mort perquè els seus enemics s’adonen que s’acosta a la veritat i ho maten amb un cop de pistola. El llibre es del 1988; la màfia continua a matar però sempre mes joves sicilians perden la por i lluiten perquè la realitat no mati l’esperança.
Qui vol llegir el llibre de Sciascia ho troba traduït només al castellà (El cavallero y la muerte – Tusquets).
He traduït algunes frases del llibre, on Sciascia dona la seva particular visió del gravat de Dürer, perquè em sembla una explicació genial. Adjunto també l’ imatge del gravat de Dürer, del Guernica de Picasso i del fresc d’un autor sicilià anònim del segle 15, tots ells citats per Sciascia.
“Sempre li havia preocupat una mica l’aspecte cansat de la mort, com si vulgues dir que cansadament, lentament, arribava quan ja s’està cansat de la vida. Cansada la mort, cansat el seu cavall: res que veure amb el cavall del Triomf de la mort i de Guernica. I la mort, malgrat els ornaments dels serps i del rellotge de sorra, era mes expressió de la mendicitat que del triomf. “La mort es descompte vivent”. Mendicant, la mort es captaire. Pel que fa al diable, també ell cansat, era massa horriblement diable per ser creïble […] Però el diable estava tan cansat que deixava tot als homes, perquè ho sabien fer millor que el. I el Cavaller, dins de la seva cuirassa, potser Dürer havia posat la vera mort, el veritable diable: la vida que es creu segura en si mateixa: degut a les seves armes, a la seva cuirassa… ”

Per mes informacions sobre Leonardo Sciascia: http://es.wikipedia.org/wiki/Leonardo_Sciascia

Autor: ivanfaccia

Casat i amb 4 fill. Agent d'assegurances d'Allianz. Llicenciat en Teologia i Filosofia. Polític per passió. Una frase: Noli foras ire, in teipsum reddi; in interiore homine habitat veritas (San Agustí).

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s