Una República sense valors republicans?

Hi ha a vegades reflexions que quan passa el temps queden desfasades i altres que al contrari es tornen en un referent.

Trobo que la conferència que Joan Puigcercós va fer l’octubre del 2008 fa part del segon grup i les seves paraules són més actuals que mai.

Avui el debat de la política catalana ha tornat a posar al centre la R de República i em sembla que aquella conferència és un estímul per reflexionar sobre algunes problemàtiques.
La primera anotació és que la República abans de ser un tipus d’organització administrativa i una forma d’organització d’un Estat, és un ideal que es fonamenta en alguns valors, per això “els valors republicans són més profunds que la República com forma d’Estat”.

És evident que Plató i tots els clàssics, quan parlaven de la República no es referien a una forma d’Estat sinó a uns valors i ideals que s’havien de materialitzar en una República com organització política dels ciutadans de la polis. Un Estat amb forma de República no garanteix el ple exercici dels valors republicans i, cap forma d’un Estat garanteix automàticament que a la base de la convivència dels ciutadans hi siguin els valors republicans.
Això sí, aquests valors han de ser fomentats, promoguts i defensats si es vol que la República com a administració tingui el seu veritable sentit d’existència i permanència com a forma d’Estat.

D’això es deriva la segona reflexió que faig: l’actual dicotomia política entre defensors de la República i defensors de l’actual Estat, és simplista i artificial. Es poden exercir ja ara, almenys en part, els valors republicans (la llibertat, la responsabilitat, l’educació, la igualtat, la fraternitat, el civisme, etc.) i, com diu en Puigcercós, aquests valors “han de conformar el que han de ser els drets i deures de la ciutadania”. I és que els catalans amb les nostres eines administratives ja podem fonamentar les polítiques públiques en els valors republicans. Una altra cosa és lluitar perquè entenem que amb una República Catalana serà més fàcil afirmar aquestes polítiques públiques, ja que tindrem la plenitud dels recursos administratius i econòmics per fer-ho. Però no hem de perdre de vista que la República és una POSSIBILITAT per a poder realitzar polítiques fonamentades en els valors republicans, tot i que no ho garanteix. Com a conclusió de la conferència, podem dir que, sense uns ciutadans que lliurement formin una comunitat fonamentada en valors republicans, la República es pot buidar de significat i quedar només en una forma d’Estat i no en una societat que viu aquests valors com a fons de deures i drets.
Per això el debat de si ara és més important “governar una Autonomia” o “fer la República” o dir directament que s’ha de supeditar les Institucions (Govern i Parlament) a altres instàncies com el “Consell de la República”, resulta, com mínim, molt discutible: renunciar a aplicar polítiques republicanes a través del Govern i Parlament per quedar-se en gestos i instàncies “virtuals” és contradictori.

La República, com la independència, és un mitjà per poder crear una societat diferent i no un objectiu en si mateix. Cap forma d’Estat fonamenta uns valors. Els valors d’una comunitat de ciutadans han de ser el fonament de qualsevol forma d’Estat. Una nació sense Estat pot perfectament exercir drets i deures republicans.
I per últim: en el rerefons de la conferència hi ha el valor de la fraternitat. Quan parlem d’educació, integració i igualtat estem parlant de tractar la persona amb afecte fratern (fraternitas), és a dir, posant al centre la persona com a subjecte digne de ser tractat amb el mateix afecte que tenim per un germà. Hi ha alguna cosa que tingui més valor que la persona humana amb la seva dignitat? Per un republicà No. Per això un vell republicà com Tarradellas va dir el 23 d’octubre del 1977 “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!” i no “Catalans ja sóc aquí!“. Perquè ser ciutadà amb drets i deures, és el fonament dels drets polítics que pertany a cada persona visqui on visqui, parli el que parli, sigui dona o home, gran o vell; qualsevol color de pell tingui; creença; ideologia política.
Avui correm el perill d’oblidar-nos de la fraternitat com a valor fonamental per tal de conviure en la nostra comunitat. Abans de ser catalans o espanyols, independentistes o unionistes, som persones i ciutadans. Això ens uneix molt més del que ens diferencia. Per això cap sortida política em sembla adequada si no és compartida per la majoria dels ciutadans de Catalunya. La unilateralitat, sigui per part espanyola o catalana, porta en si mateix el perill de no veure l’altra part com una part de la mateixa comunitat de ciutadans de la qual tots formem part.

Ni obligar a quedar-se dins de l’Estat Espanyol per l’imperi de la llei, ni voler proclamar una República a través d’un referèndum unilateral és la solució si no és compartida per una clara majoria social dels ciutadans de Catalunya. Voler proclamar una República sense exercir el valor de la fraternitat, és una contradicció en si mateix.
Hi ha símptomes de què part del món polític ha renunciat clarament al valor de la fraternitat: el més clar és la contínua deshumanització del contrari. Aquesta deshumanització és l’arma més eficaç per trencar una comunitat de ciutadans i posar la llavor de la seva profunda divisió.

En parlarem en un altre escrit.