Gestionar o Governar la crisi ?

He decidit tornar a tenir un bloc personal on reflexionar de moltes coses, no només de política. Després de molts anys picant pedra en el meu poble en nom d’ ERC, arribat als 50 anys, sento més que mai que la política no ho és tot. La meva formació religiosa i filosòfica tornen amb força a reclamar les meves energies personals per posar al centre les grans qüestions que fan que el ser humà sigui l’únic ser vivent amb la capacitat  de cercar les respostes a la pregunta sobre el sentit de la seva existència. I he d’admetre que cada vegada aquesta política reduïda a eslògans, imatges, màrqueting m’interessa menys. Només la política municipal, tan propera als problemes reals de les persones, em sembla encara digna de representar el sentit originari de la paraula política com saber operar/governar (téchne) pels ciutadans  (polis).

Son anys que sostinc que la crisi que el món occidental està travessant és més cultural que política i econòmica. En una societat fonamentada en la “modernitat liquida” (Zygmunt Bauman) tots els sistemes organitzat quan la societat es sustentaven en visions ètiques –polítiques “solides” no poden que entrar en crisis.

En una societat liquida el “telos” (la finalitat, el fi, el per a que de les coses i de l’existència) de la filosofia greca te cabuda només d’una forma molt marginal.

Avui ens preocupem més de la propera sortida d’un nou model de Samsung que si la finalitat del sistema escolar  es preparar les properes generacions a ser persones amb capacitat critica o només experts en utilitzar la tècnica. En definitiva ciutadans o consumidors. Però això serà motiu per reflexionar un altre dia.

No deixa de ser evident que avui s’entén la política més com gestió que con govern. O millor dit governar vol dir gestionar. Recordo sempre l’equació que molta gent feia a Itàlia: si Berlusconi es un gran gestor  de les seves empreses amb un èxit incontestable, doncs qui millor d’ell per governar/gestionar Itàlia. El resultat d’aquesta equació és coneguda per tothom.

Fa anys vaig obrir una jornada formativa d’Erc Penedès com President regional parlant del significat etimològic de les paraules “gestionar”, “governar” i “crisis”. Sempre és important veure l’etimologia de les paraules.

La paraula  Gestió deriva del llatí Gestus, i és del mateix verb Gerere del qual deriven les paraules Gest, Gerent. Indica per una part gestionar, administrar la realitat i per l’altra gesticular, fer gestos.

La paraula Governar (llatí Gubernáre que ve dal grec Kybernán) significa “dirigir una nau”. És el que fa un capità que sap dirigir, conduir la nau enmig del mar, amb bon i mal temps, amb dificultats a vegades extremes. És el que manté el timó de la nau. Un capità no només governa la nau, sap cap a quin port ha de portar-la. Enmig de mil dificultats sap el punt de partida i el punt de destí.

La paraula Crisis (llatí Crísis que ve del grec Krino, verb Krinein) significa “separar” e indica un moment decisiu on es pot decidir de la vida o la mort d’una persona. De fet és una paraula molt usada per indicar una situació greu de salut (per ex. crisis cardíaca) on està en joc la vida d’una persona. Sempre indica un moment que pot canviar el” statu quo”  de la realitat.

També la paraula Critica deriva del mateix verb Krinein.

 

La conclusió de la meva intervenció era que la crisi actual que visquem necessita de polítics que governin i no que només gestioni la realitat i que tinguin capacitat critica . Realment el panorama occidental és bastant desolador. En Europa ha governat més la crisis econòmica la BCE que els governs dels Estats europeus. I no cal dir que a Espanya sobra la política feta de gestos, declaracions i contra declaracions però sense que ningú doni la sensació d’indicar cap a on vol portar-nos. Aquesta és la gran diferència entre la politica catalana i l’espanyola. Mentre a Catalunya es discuteix d’un possible nou horitzó, la resposta del govern espanyol és simplement gestionar la situació en els tribunals.

Veiem massa els polítics fent tertúlies en els mitjans de comunicacions, lluitar pel minut d’or televisiu per llançar un missatge o per a qui en 140 caràcters és més efectiu. Simplificant la realitat i les possibles solucions con si els problemes greus que pateix la nostra societat es puguin resoldre amb missatges emocionals.

O potser realment el que es vol és que ens quedem en el mateix port: en el mateix sistema polític, econòmic i cultural que ens ha portat a la crisis. Als poders econòmics (aquests sí que governen!) ja els va bé una política que gestiona la crisis sense governar-la, doncs  no volen que anem cap a un altre port : volen que ens quedem en el mateix que els han fet el amos reals del món.